Una annexió que data del 1839
Tot i que actualment sembla una relació indivisible, Hostafrancs va formar part del municipi de Santa Maria de Sants fins l’any 1839. El límit entre Barcelona i Sants el marcava la famosa Creu Coberta, que va ser construïda l’any 1344 a l’indret conegut com a coll dels Inforcats. Durant els segles que van passar des de la seva creació fins a l’annexió, la Creu Coberta es va convertir en una de les principals portes d’entrada a Barcelona i, conseqüentment, en una zona molt concorreguda per militars.
Aquest trànsit de persones va suposar que l’any 1839, el carreter Joan Corrades hi obrís un hostal. Aquest home era d’un poble de La Segarra conegut amb el nom d’Hostafrancs de Sió, fet que va provocar que la gent de la barriada s’hi referís com a “el d’Hostafrancs”. Situat al costat de l’actual plaça Espanya, va convertir-se en l’inici de la columna vertebral d’un eix comercial que, encara a dia d’avui, és un dels més grans del món.
Com es pot observar, es tracta d’una etapa de creixement per a la zona. I aquest fet va provocar el decret emès per la Diputació de Barcelona on es definia l’annexió a la ciutat de tot el territori fins a la riera de Magòria.
La unió parroquial a Barcelona va arribar més tard
Però “con la iglesia hemos topado”, que diríem en castellà. I és que l’annexió d’Hostafrancs a Barcelona no va ser total fins l’any 1868, en què s’erigeix en parròquia l’església de l’Àngel Custodi d’Hostafrancs. T’animem a llegir-ho més en detall al llibre “La Festa Major d’Hostafrancs, 150 anys de tradició i festa” d’Albert Torras i Corbella.
